Quan era petita

Quan era petita...
m´agradava caminar per les fulles
que havien caigut dels arbres
i sentir l´olor de la terra,
just abans que comencés a ploure...
... i l´olor del fum de les xemeneies,
que ens avisava
que ja s´acostava l´hivern...
... i el gust de les castanyes,
que costaven tant de pelar.

Quan era petita...
m´agradava trepitjar els tolls glaçats
i sentir com el gel es trencava
sota els meus peus...
... i veure com queia la neu silenciosa
i ho cobria tot amb els seus dits blancs...
... i el gebre que convertia els arbres
en escultures de vidre;

Quan era petita...
m´agradava seure vora el foc
a casa de l´avi
i mirar les flames que ballaven...
... i atansar-hi branquillons
amb les tenalles
perquè s´anessin cremant a poc a poc...
... l´olor del pa torrat
 i l´escalforeta de l´estufa.

Quan era petita...
m´agradava ficar-me dins dels tolls,
quan havia plogut...
... i l´olor de les flors
que s´obrien als jardins...
... i el gust aspre dels ametllons;
m´agradava fer camins pel mig del blat,
quan ja era tan alt que em tapava...
... i sentir el sol
que em tocava la cara i la pell...
... i em deia que l´estiu era molt a prop.

Quan era petita...
m´agradava seure
sota l´ombra dels arbres,
quan arribava la calor...
... i sentir l´olor dels pins
i de les plantes del bosc...
... i tocar la terra fosca i humida
i jugar amb l´aigua.

I, de vegades, a casa em renyaven,
perquè m´havia mullat la roba,
perquè feia fred i havia sortit
sense la gorra ni els guants,
perquè m´havia embrutat
les mans de terra.
Però, d´això, ja no me´n recordo
gaire.

Mercè Canela